M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

El divendres 22 de maig vam fer repàs de matemàtiques amb MCL,

JSP és un jove amb cert grau d’autisme que sovint es mostra rígid amb les relacions socials i amb les tasques que se li encomanen. És un jove que demana que tot estigui ben estructurat, i que quan se’l treu d’aquesta estructura es posa nerviós i neguitós, expressant-ho amb gestos i paraules. El primer dia que el vam conèixer va ser durant una sortida de l’optativa de ciències que ell feia en la que vam anar a fer un recorregut pel medi natural de la Riba del Ter. Durant aquest recorregut el professor de ciències va demanar que es baixessin l’aplicació “Merlin Bird ID” que enregistrant els cants dels ocells et diu de quin tipus d’ocell es tracta, mostrant fotos i les seves característiques, i també l’aplicació “PlantNet” fent una foto a una planta o flor et determinava també el nom i les seves característiques. Dues aplicacions que em van semblar genials.

Aleshores tot l’alumnat present en la sortida es va dedicar a fer ús de les aplicacions, però  MCL es va quedar assegut al banc sense voler fer res. Quan se li pregunta que per què no vol participar de l’activitat, diu que no li interessa que les aplicacions aquestes no són bones. Al cap d’una estona quan veu que la resta d’alumnes s’ho està passant bé i estan compartint les imatges, es mostra curiós, fins que veu les imatges dels ocells al mòbil i ja li comença a agradar i també es baixa l’aplicació. Amb aquest fet em vaig adonar d’aquesta rigidesa que presenta amb el que l’envolta, però també que amb una mica de paciència i en aquest cas amb l’exemple dels seus companys va ser capaç de també participar.

Per altra banda, aquest divendres quan es va presentar en el SIEI per fer repàs de matemàtiques, el primer que va dir va ser que perquè el treien de la classe a aquella hora, si aquella hora estava marcada com que havia d’estar classe. Aleshores se li va explicar que se sabia que havia de fer un examen de matemàtiques en pocs dies, i que s’havia acordat entre els docents que fes repàs en el SIEI. El jove respon que d’acord, mentre fa gestos de desaprovació i neguit.

Aleshores MCL treu el dossier de matemàtiques, ens comenta que té examen de trigonometria i comencem els dos junts a repassar la teoria, que en aquest cas és el teorema de Pitàgores. Un cop repassem la teoria ens proposem fer exercicis, abans de fer-li la reflexió que la millor manera d’estudiar matemàtiques és practicant, fent exercicis com els que farem. Comencem per exercicis més senzills i anem pujant el nivell, però el primer que veiem i que li aconsellem és que escrigui totes les fases del procés de càlcul, ja que els docents ho volen així, i a més és molt millor per no cometre errors. Així ho fa, en els primers, mentre l’aconsellem i guiem, però mai fent cap càlcul o no deixant que pensi ell o faci l’exercici, tan sols donant pistes o idees. El jove fa la tasca amb ganes i bona motivació, i a més fa uns quants exercicis ben fets, la qual cosa se li diu i el fa sentir bé. Quan acabem, el felicitem i li diem que ha fet molt bona feina, i li preguntem si ho ha passat bé mentre feia els exercicis, i ens diu que si, i se li respon que les matemàtiques quan surten bé són divertides. Al cap d’uns dies ens comenten que l’examen de matemàtiques li va anar molt bé.

Estem molt contents d’haver pogut ajudar a MCL, del que hem vist que té moltes potencialitats que sovint el seu pragmatisme, rigidesa o necessitat estructural li pot amagar. Per tant, pensem que cal tenir paciència, i buscar maneres de trencar aquest hermetisme per tal que s’obri més en les relacions socials, però també en la seva tasca. Pel que fa a l’aprenentatge de matemàtiques estem contents per ell pels bons resultats, i ens sentim agraïts d’haver pogut ajudar encara que sigui una mica per tal que el jove aprengui. Quan veiem aquestes coses, més ganes tenim de seguir, tot i que l’ajuda en aquest cas hagi estat poca, però important per saber que això és el que ens agrada.